skip to main |
skip to sidebar
El pare en venia. Venia rellotges i condons. Aquell dia, però, o no n'hi quedava cap, o es va trencar, o... Que nevés com mai no ho ha tornat a fer, també hi degué comptar. El cas és que ell, ara, més de quaranta anys després, era allà, veient damunt la taula el rellotge que son pare no havia venut, el que havia portat molts anys, el que havia continuat fent el mateix sorollet quan va morir.
1 comentari:
Bon començament, si senyor. Potser tot plegat té a veure amb la sèrie de successos de la causalitat de successos que va a continuació
Publica un comentari a l'entrada