Ficció

Quan, a les llistes dels llibres més venuts que surten als diaris, en trobo alguns de poesia classificats com de "no ficció", em ve al cap un poema de Fernando Pessoa, signat precisament per Fernando Pessoa i no per cap dels seus heterònims. Es diu "Autopsicografia". Avui el llegeixo en la traducció de Joaquim Sala-Sanahuja:

El poeta és fingidor.
Fingeix tan completament
que fins fingeix que és dolor
el dolor que de bo sent.

I qui llegeix el que escriu
en el dolor llegit sent
no els dos que el poeta viu
ans només el que ell no té.

I així per la via roda,
joguinejant amb la ment,
un tren de corda que roda:
el cor, contínuament.

Val la pena recordar també l'última estrofa de l'original:

E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razao,
Esse comboio de corda
Que se chama coraçao.

Potser seria massa fort el sotrac, en veure llibres de poesia a la llista de "ficció"? Llegim o escoltem poesia només perquè ens reconforta que s'hi diguin coses "de debò"? Han de ser "de debò" per ser "de veritat"? Els somnis no són ficcions?

Aturo aquí les preguntes que porten tan lluny.