Carnaval

El Carnaval ja no li servia per representar durant uns dies l'al·legoria del món i posar-lo en evidència, desacreditar-lo una mica, desemmascarar-lo. D'aquesta utopia, en quedava el senyal més melancòlic: tornar a casa de matinada, amb la disfressa que encara es mostra impúdica a un dia nou que la troba inofensiva.

M'assec a taula

Això és l'últim que va llegir abans d'adormir-se, en un llibre de Bertrand Russell que es diu Fonaments de filosofia:

Un diu: "M'assec a taula"; però hauria de dir: "Un dels successos d'una certa sèrie de successos, lligats causalment de la manera en què es constitueix la sèrie total que s'anomena persona, té unes certes relacions espacials respecte d'un altre succés d'una altra sèrie de successos lligats causalment entre si d'una manera diferent i que tenen la configuració espacial de l'espècie denominada amb la paraula taula." Jo no ho dic així perquè la vida és massa breu.

Quan es va despertar, va pensar en el gust del formatge, sense concretar gaire. Si la vida era massa breu, calia sintetitzar per guanyar temps. És clar que també podia asseure's a taula i menjar-se'n un tros d'aquell de cabra, tan bo.

Primera primera pàgina

El pare en venia. Venia rellotges i condons. Aquell dia, però, o no n'hi quedava cap, o es va trencar, o... Que nevés com mai no ho ha tornat a fer, també hi degué comptar. El cas és que ell, ara, més de quaranta anys després, era allà, veient damunt la taula el rellotge que son pare no havia venut, el que havia portat molts anys, el que havia continuat fent el mateix sorollet quan va morir.